“Quan hom s’acosta per primera vegada a Alcanar, queda corprès per la bellesa dels clementiners que omplen el municipi i que semblen no tenir final. A la primavera frenem el cotxe i baixem les finestres per omplir-nos amb la dolça flaire dels clementiners en flor; a l’estiu les verdes clementines comencen a créixer amb la promesa de la dolçor pròxima; a la tardor els fruits plens i brillants que esperen ser recollits sota el sol omplen els camps de color i, a l’hivern, per fi, la tan esperada i plaent recompensa. Això és Alcanar, un indret on paisatge, tradició i gastronomia s’uneixen demostrant un cop més la màxima que diu que les persones modifiquem el paisatge amb els nostres cultius, però a la llarga aquest mateix paisatge és el que acaba configurant el caràcter de les persones. Així doncs, per entendre el caràcter d’aquest poble i la seva gent, només cal olorar, assaborir i sentir la textura d’una de les seves joies més preuades: les clementines d’Alcanar”
FUNDACIÓ ALÍCIA, La clementina d’Alcanar a la cuina. Onada Edicions, 2014 – Col∙lecció La Teca, 12, p. 10
Comments